L'abric de pell

Avui la meva mare s’ha comprat un abric de pell. Evidentment, bueno, bonito i barato. Acte seguit, m’ha fet saber que l’abric en qüestió és de pell “artificial, però bona”, importada de... emm, no recordo d’on, he desconnectat els 4 minuts que ha durat l’explicació sobre el tipus de pell. M’ha quedat clar que a casa no som assassins d’animals. En un acte de generositat, m’ha comprat a mi també uns guants de la mateixa pell, repeteixo, “artificial, però bona”. Per celebrar-ho, jo encara amb els guants posats i ella amb l’abric que la fa tan prima i estilitzada (aprecio massa la meva vida com per negar-ho) ens hem menjat uns ous ferrats amb beicon, un entrecot, un salmó, conill, cargols i ànec. Tot barrejat i passat pel “turmix”. Ara no recordo si el porc, els ous, el salmó, el conill, els cargols i l’ànec eren artificials, però de bons ho eren un rato, serà que he desconnectat mentre m’ho explicava...

El que volia dir és que menjar amb guants de pell “artificial, però bona” no és gens fàcil. En donc fe.


S